tafetà

Català

Nom

Accepcions

tafetà f. (pl.: tafetàs)

1

Roba fina de seda.

2

Cul.

3

Espècie de veta de seda.

4

Llaç per fer bonic.

5

Encenall que fa el fuster amb el ribot.

Arcaismes

Tafatà [1].

Traduccions

    Traduccions: tafetà

Castellà: tafetán (es) [1] Castellà: tabalario (es), tafanario (es) [2] Castellà: cinta (es) [3] Castellà: lazo (es) [4] Castellà: viruta (es), cepilladura (es) [5] Francès: taffetas (fr) [1] Francès: cul (fr) [2]

Francès: ruban (fr) [4] Francès: copeau (fr) [5] Llatí: serica tela subtilior [1] Llatí: serica tenia [3] Llatí: laqueus (la) [4] Llatí: schidia (la) [5]

Referències

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre tafetà