supliqueu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /su.pɫiˈkɛw/, occidental /su.pɫiˈkew/
• Rimes: -ɛw

Verb

supliqueu

1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de suplicar

   [Vosaltres/vós] supliqueu o suplicau.

2. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb suplicar

   [Que vosaltres/vós] supliqueu.

3. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb suplicar

   Supliqueu o suplicau [vosaltres/vós].