sumo
Català[modifica]
Verb[modifica]
sumo
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sumar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb sumar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb sumar
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
Castellà[modifica]
Adjectiu[modifica]
sumo m. (femení suma, plural masculí sumos, plural femení sumas)
Verb[modifica]
sumo
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: su·mo (2)
Esperanto[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈsu.mo/
Nom[modifica]
sumo (acusatiu sumon, plural sumoj, plural acusatiu sumojn)
Llatí[modifica]
Verb[modifica]
sūmō (1a present?), sūmis (2a present), sūmere (infinitiu), sūmpsī (perfet), sūmptum (supí)
- agafar, endur-se
- assumir, prendre, adoptar
- Sumere virilem togam.
- Prendre la toga viril
- consumir, gastar
- Minus sumptum est sex minis.
- Ens hem gastat menys de sis mines.
- emprendre
- Omne bellum sumi facile, ceterum aegerrime desinere.
- Tota guerra és fàcil d'emprendre, el difícil és posar-hi fi.
Derivats[modifica]
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Adjectius en castellà
- Formes verbals en castellà
- Mots en castellà de 2 síl·labes
- Substantius en esperanto
- Mots en llatí amb prefix sub-
- Verbs en llatí