suïcidar-se

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /su.i.siˈðar.sə/
balear /su.i.siˈðaɾ.sə/, /su.i.si.ðərˈsə/
Occidental:  /su.i.siˈðaɾ.se/

Verb[modifica]

suïcidar-se pron.

  1. Matar-se a un mateix.
    «Si no arribara á casar·me / en eixa pèrla, á la mar / anaba á suisidiar·me / per·a la vida acabar.» (Francesc de Paula Rochano, Els amors d'un torrentí, pàg. 10, 1859)
    «Al véurer lo gobern de Suissa, es capassa de suicidarse al pensar la diferencia del modo de gobernar que fan allí ab lo que ella feya per aquí.» (Lo Somatent. Periodich politich lliberal, núm. 32, Barcelona, 1869)
  2. Córrer cert perill per un comportament inadient.
    «Podríem passar més temps sense cridar els germans autèntics, els veïns comprensius, els companys de lluita o de desgràcia contra idèntic enemic, els llunyans espectadors raonables i justos? No, si no ens volem suïcidar (Joan Estelrich, Per la valoració internacional de Catalunya, Editorial Catalana, Barcelona, 1920)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: em suïcido, se suïcida, ens suïcidem

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]