sort

Taula de continguts

sort f. (pl.: sorts)

Fet que passa aleatoriament i que afecta positivament o negativa, especialment quan és positiu.

Exemple: Guaita quina sort, acabo de trobar un bitllet de cinc euros.
Conjunt de fets seqüencials de l'accepció anterior.

Exemple: Quina sort que té en Miquel, li ha tocat la loteria, s'ha lliurat d'una multa i ha aprovat les oposicions.
Reiteració d'un fet aleatori amb la mateixa condició de positiu o negatiu.

Exemple: Quin sort que tinc, sempre em toca la fava del tortell de reis.
Per extenció, qualsevol fet que hom considera positiu i difícil d'aconseguir sigui per l'atzar o per esforç pròpi.

Exemple: Tinc una sort amb la meva feina, està feta a la meva mida; ara bé, m'ha costat arribar-hi!
Allò que hom considera que pertany a l'atzar i del que n'espera resultats positius, esperança.

Exemple: Anem a provar sort a les curses de cavalls.
Futur, esdevenir, especialment quan és complicat o arriscat.

Exemple: Ella pateix molt per la sort del seu fill des que va ser reclutat.
Allò que indica una ajuda o un fet positiu oportú o algun fet insuficientment dolent, la qual cosa evita un problema pitjor. Quan parteix d'uns fets anteriors negatius sovint l'antecedeix la paraula encara.

Exemple: Sort d'en Pere que va arribar a temps a salvar aquella dona, sinó ella s'hauria ofegat al riu.

Exemple: Vaig arribar tard a l'estadi i encara sort que vaig poder veure el final del partit.

sort!