somiqueig
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /su.miˈkɛt͡ʃ/ balear /so.miˈkət͡ʃ/, /su.miˈkɛt͡ʃ/ Occidental: /so.miˈket͡ʃ/
- Rimes: -ɛtʃ
- Etimologia: De somiquejar i la desinència Ø, probablement calc del castellà lloriqueo, segle XX.
Nom[modifica]
somiqueig m. (plural somiqueigs o somiquejos)
- Acte o efecte de somiquejar.
- «Es disculpà davant Martí, li manà altra faena al sarraí, comunicà la mala nova a la seua esposa Resplandina, qui encetà un somiqueig somort i una pregària, i digué a Martí que calia anar a buscar l’escrivà perquè fóra testimoni i prenguera nota de tot. El fet era greu. Molt greu.» (Josep-Joan Miralles, Matinada de llops, pàg. 29, 2006)
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: so·mi·queig (3)