solell

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suˈɫɛʎ/
	balear /soˈɫəj/, /suˈɫɛj/
Occidental:	/soˈɫeʎ/

• Rimes: -ɛʎ
• Etimologia: De sol i el sufix -ell, segle XIV.

Adjectiu

solell m. ‎(femení solella, plural masculí solells, plural femení solelles)

1. assolellat

Nom

solell m. ‎(plural solells)

1. Terreny orientat a migdia ben assolellat.

Sinònims

• cara-sol, solà, solana

Antònims

• obac

Traduccions

Traduccions

• Anglès: adret ^(en)
• Castellà: solana ^(es) f.
• Francès: adret ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: so·lell (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB