sofà

De Viccionari
Potser volíeu: SOFÀ, sofá


Català
[modifica]

Oriental:  central /suˈfa/
balear /soˈfa/, /suˈfa/
Occidental:  /soˈfa/
  • Rimes: -a
  • Homòfon: s'ho fa
  • Etimologia: Del francès sofa, segle XIX, de l’àrab صفة ‎(súffa, «coixí») què a partir del segle XVI va passar a designar un racó elevat de l'habitatge amb coixins per damunt, en relació amb l’hebreu צפא ‎(ṣipā’) amb el mateix significat.

Nom[modifica]

sofà m. ‎(plural sofàs)

  1. Seient per a més d'una persona amb respatller i reposabraços format per components relativament tous, semblant a la textura dels coixins.

Compostos i expressions[modifica]

  • Sofà llit: sofà apte per a dormir.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: so·fà (2)
  • Anagrama: fosa

Vegeu també[modifica]