socarrat
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /su.kəˈrat/ balear /so.kəˈrat/, /su.kəˈrat/ Occidental: /so.kaˈrat/
- Rimes: -at
- Etimologia: De socarrar. Com a malnom, per les viles cremades durant la Guerra de Successió Espanyola o per les incursions musulmanes del segle XIV.
Nom[modifica]
socarrat m. (plural socarrats)
- (ceràmica) Rajola de fang, normalment decorada amb dibuixos, emprada per a cobrir l’espai entre les bigues del sostre.
- (cuina) Arròs més cremat del fons del recipient on es cou.
Traduccions[modifica]
Nom[modifica]
socarrat m. (plural socarrats, femení socarrada)
- Malnom dels naturals de Xàtiva, Cocentaina, Vila-real i Culla.
Verb[modifica]
socarrat
- participi masculí singular del verb socarrar
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional \so.kaˈrað\, meridional \so.kaˈra(ð)\
- Americà: alt /s(o).kaˈrad/, baix \so.kaˈrað\, austral /so.kaˈrad/
- Rimes: -ad
Nom[modifica]
socarrat m. (plural socarrats)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: so·ca·rrat (3)