singulare tantum

Català

• Pronúncia: /siŋ.guˈɫa.ɾe ˈtan.tum/
• Etimologia: Locució llatina composta de singulare i tantum, «només singular».

Locució nominal

Accepcions

singulare tantum m. (pl.: singularia tantum)

1. Singular de singularia tantum, utilitzat només ocasionalment en obres especialitzades

Antònims

• plurale tantum