servir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /sərˈbi/, balear /səɾˈvi/
Occidental:  nord-occidental /serˈβi/
valencià /seɾˈbiɾ/, /seɾˈviɾ/

Verb[modifica]

servir intr., pron., trans. ‎(pronominal servir-se)

  1. Ésser apte o propi a un ús.
  2. Complir els deures que hom té envers algú.
  3. A taula, fer el plat (a algú), abocar-li la beguda, etc.
  4. Procurar a algú un avantatge intervenint-hi personalment.
  5. (pronominal) Fer ús, emprar.
  6. (esports de pilota) Posar la pilota, la bola, el volant o el disc en joc.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: serveixo, serveix, servim

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ser·vir (2)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \seɾˈβiɾ\
Americà: alt \s(e)ɾˈβiɾ\, baix \seɾˈβiɾ\

Verb[modifica]

servir intr., trans., pron. ‎(pronominal servirse, present sirvo, passat serví, futur serviré)

  1. servir

Sinònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ser·vir (2)


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /sɛʁˈviʁ/ àudio 
  • Etimologia: Del llatí servīre.

Verb[modifica]

servir

  1. servir