senyorejar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /sə.ɲu.ɾəˈʒa/
balear /sə.ɲo.ɾəˈd͡ʒa/, /sə.ɲu.ɾəˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /se.ɲo.ɾeˈʒa/, valencià /se.ɲo.ɾeˈd͡ʒaɾ/

Verb[modifica]

senyorejar trans., intr.

  1. Tractar amb deferència, reconeixent algú com a senyor.
    «Et senyoregen ara vols d'ocells o paraules , o ploren sols per tu amplíssims cels llunyans la desolada pluja d'aquest últim hivern?» ([1])

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: se·nyo·re·jar (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Salvador Espriu, El caminant i el mur, 1989