sargir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /sərˈʒi/
Occidental:  nord-occidental /sarˈd͡ʒi/, valencià /saɾˈd͡ʒiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: sargí
  • Etimologia: Del català antic sarcir, segle XIII, amb palatal per assimilació de les formes flexives incoatives, del llatí sarcīre ‎(«recosir, apedaçar»).

Verb[modifica]

sargir trans.

  1. Apanyar amb l’agulla el teixit trencat d’una roba.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: sargeixo, sargeix, sargim

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: sar·gir (2)
  • Anagrama: sirgar

Vegeu també[modifica]