sancionar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /sən.si.uˈna/
Occidental:  nord-occidental /san.si.oˈna/, valencià /san.si.oˈnaɾ/

Verb[modifica]

sancionar trans.

  1. Donar l'autorització o l'aprovació a una disposició legal.
    «Probablement era destinat als jutges, i encara que no fou mai llei sancionada, tradicionalment tingué la consideració de tal.» ((Pere Bohigas, Tractats de cavalleria, 1947))
  2. Imposar el càstig corresponent a un delicte comès.
    «Frank de Boer va ser sancionat amb un any d'inhabilitació, perquè es va detectar la presència de nandrolona en la seva orina, després del partit que el Celta i el Barça van disputar a Balaídos el 8 de març del 2001.» ((Lluís Lainz, De portes endins, 2012))

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: san·ci·o·nar (4)

Vegeu també[modifica]