salvo

De Viccionari


Castellà
[modifica]

Adjectiu[modifica]

salvo m. ‎(femení salva, plural masculí salvos, plural femení salvas)

  1. estalvi
    «Entonces, ¡oh monjes!, este hombre, después de haber recogido hierbas, palos, ramas y ...sirviéndose de esta balsa y esforzándose con pies y manos, podrá cruzar sano y salvo a la otra orilla.» (Raimon Panikkar, El silencio del Buddha: una introducción al ateísmo religioso, 1996)
    Llavors, oh monjos!, aquest home, després d'haver collit herbes, pals, branquillons i...emprant aquest rai i fent força amb peus i mans, podrà creuar sa i estalvi a l'altra riba.

Adverbi[modifica]

salvo

  1. excepte, llevat
    «No había ningún rastro de balazos ni de muerte violenta salvo que lo hubieran envenenado.» (Ceferino Reato, "Salvo que me muera antes": El día en que murió Kirchner. La noche que nació el cristinismo, 2017)
    No hi havia rastre de bales ni de mort violenta llevat que l'haguessin enverinat.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: sal·vo (2)

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈsaɫ.woː/
  • Etimologia: Creat en llatí tardà, derivat de salvus ‎(«segur»), antigament s'emprava el verb servo.

Verb[modifica]

salvō ‎(1a present?), salvās ‎(2a present), salvāre ‎(infinitiu), salvāvī ‎(perfet), salvātum ‎(supí)

  1. salvar, jo salvo
    Non enim amat Deus damnare sed salvare.
    Puix que a Déu no li plau castigar sinó salvar.

Adjectiu[modifica]

salvō

  1. datiu masculí singular de salvus
  2. datiu neutre singular de salvus
  3. ablatiu masculí singular de salvus
  4. ablatiu neutre singular de salvus