salpar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /səɫˈpa/
Occidental:  nord-occidental /saɫˈpa/, valencià /saɫˈpaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: salpà
  • Etimologia: De l'italià salpare, de l’antic sarpare o serpare, probablement de serpe ‎(«serp») per les fustes de proa en forma de serp, segle XV.

Verb[modifica]

salpar trans., intr.

  1. (transitiu) desancorar
  2. (intransitiu) Una embarcació, partir.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: salpo, salpa, salpem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: sal·par (2)
  • Anagrama: parlàs

Vegeu també[modifica]