romanent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ru.məˈnen/
	balear /ro.məˈnent/, /ru.məˈnen/
Occidental:	nord-occidental /ro.maˈnen/
	valencià /ro.maˈnent/, /ro.maˈnen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: De romandre amb gerundi, via el llatí remanente(m), acusatiu de remanēns, participi present de remaneō, segle XIII.

Adjectiu

romanent inv. ‎(plural romanents)

1. restant

Nom

romanent m. ‎(plural romanents)

1. residu (allò que resta)
2. Part del benefici d'una empresa, pendent d'ésser repartit entre els socis.

   «Els senyors jurisdiccionals mantengueren la seua presència en el nomenament dels càrrecs importants d'aquella nova organització –els tres arbitradors de la sal–, es reservaren el romanent del preu de cada collita un cop descomptat el millarès...» (Antoni Ferrer Abárzuza, Captius i senyors de captius a Eivissa, 2015)

Traduccions

Benefici que es reparteix

• Alemany: Restposten ^(de)
• Anglès: remainder ^(en)
• Castellà: remanente ^(es)
• Italià: rimanenza ^(it)

Verb

romanent

1. Gerundi del verb romandre

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·ma·nent (3)
• Anagrames: mantorne, ornament

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB