roba

Vegeu també: robà

Català

• Pronúncia: oriental /ˈrɔ.βə/, occidental /ˈrɔ.βa/
• Etimologia: Del verb robar, en el sentit etimològic de espoliació o botí de guerra.

Nom

Accepcions

roba, f

1. nom genèric per designar els teixits que serveixen per cobrir les persones
2. tela

Compostos i expressions

• hi ha roba estesa = hi ha gent que no pot sentir el que es diu, especialment infants

Derivats

• enrobat
• guarda-roba
• malrobat
• penja-robes
• poca-roba
• robada
• robavellaire
• robaveller
• rober
• talla-robes

Sinònims

• drap, teixit, tela.

Traduccions

    Traduccions: roba

Anglès: clothes (en) Castellà: ropa (es)

Francès: vêtements (fr) Italià: vestiti (it) Portuguès: roupa (pt)

Forma verbal

ro·ba (infinitiu: robar)

1. Tercera persona del singular del present d'indicatiu del verb robar:

   [Ell/ella/vostè] roba.

2. Segona persona del singular de l'imperatiu del verb robar:

   Roba [tu].

Italià

• Pronúncia: /ˈrɔ.ba/
• Etimologia: Del llatí rauba, d'origen germànic roub o raup, espoliació o botí de guerra.

Nom

Accepcions

rò·ba f (pl. robe)

1. Familiarment, cosa que es posseeix en general. En especial, de vestuari, roba.
2. Col·loquialment, droga.

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre roba
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre roba
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre roba
• Vocabolario Etimologico di Pianigiani, 1903.