rialler

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ri.əˈʎe/, balear /ri.əˈje/
Occidental:	nord-occidental /ri.aˈʎe/, valencià /ri.aˈʎeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De rialla i el sufix -er.

Adjectiu

rialler m. ‎(femení riallera, plural masculí riallers, plural femení rialleres)

1. Que riu sovint, amb facilitat.
2. De bon aspecte que genera un sentiment d’alegria.

Sinònims

• riallós

Traduccions

Que riu amb facilitat

• Anglès: laughing ^(en)
• Castellà: risueño ^(es)
• Francès: gai ^(fr)
• Italià: ridente ^(it)

De bon aspecte

• Anglès: smiling ^(en), cheerful ^(en)
• Castellà: risueño ^(es)
• Francès: riant ^(fr)
• Italià: ridente ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ri·a·ller (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB