riés

Català

Verb

riés

1. (col·loquial central) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb riure
2. (col·loquial central) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb riure

Miscel·lània

• Síl·labes: ri·és (2)
• Anagrames: ires, reis, Reis, siré

Català antic

Verb

riés

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de riure
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de riure

Variants

• [1] riera, rigués, riguera
• [2] riera, rigués, riguera