rendir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /rənˈdi/
Occidental:  nord-occidental /renˈdi/, valencià /renˈdiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: rendí
  • Etimologia: Del llatí reddĕre ‎(«tornar, obtenir a canvi»), format pel prefix re- ‎(«cap enrere, de tornada») i el verb dare ‎(«donar»), segle XVII.

Verb[modifica]

rendir trans., pron. ‎(pronominal rendir-se)

  1. Reportar un benefici o utilitat.
  2. Donar-se per vençut a l'enemic, posant-se a la seva disposició.
  3. Cansar-se molt físicament.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ren·dir (2)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: rendir