rellucar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /rə.ʎuˈka/
Occidental:  nord-occidental /re.ʎuˈka/, valencià /re.ʎuˈkaɾ/

Verb[modifica]

rellucar trans., intr.

  1. Inspeccionar amb la mirada; mirant amb força atenció.
    «En arribar a casa, però, dissimulava la seva contrarietat, sobretot davant la seva esposa, que estava grávida, en estat de bona esperança. El seu pare el rellucava, car sabia llegir bé en les faccions del seu fill.» ([1])

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: re·llu·car (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Ferran Canyameres, Josep Oller i la seva època, l’home del Moulin Rouge, 1959, pàgina 33