regalar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /rə.ɣəˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /re.ɣaˈɫa/
valencià /re.ɣaˈɫaɾ/, /re.ɣaˈɫa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: [1] Del francès régaler ‎(«fer festa a algú, festivar»), segle XVI. El sentit de obsequiar és un calc semàntic del castellà regalar.
  • Etimologia: [2] Del llatí vulgar *recalāre, de calāre ‎(«fer baixar, calar»), de chalāre, del grec antic χαλάω ‎(khaláō, «afluixar, deixar anar»), segle XIV.

Verb[modifica]

regalar trans., pron. ‎(pronominal regalar-se)

  1. adelitar
  2. (pronominal) Donar-se gran plaer, tractant-se bé, regaladament.
  3. (pronominal, valencià) Entretenir-se massa en una tasca, un lloc.
  4. Obsequiar graciosament amb un present.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

regalar intr., trans.

  1. Un cos desprendre un líquid, a gotes o a raigs, que corre per la seva superfície.
  2. Un líquid davallar per la superfície d’un cos que el desprèn.

Hipònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: regalar