refegir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /rə.fəˈʒi/
Occidental:  nord-occidental /re.feˈʒi/, valencià /re.feˈd͡ʒiɾ/

Verb[modifica]

refegir trans.

  1. Tornar a prendre d'un menjar del qual ja s'havia consumit una ració normal.
    1. "Lo que és jo, de tot vaig refegir", L'Ignorancia, núm. 42 (abril 1880)
    2. "(...) Com que som bon cristià/no puc renegar des vi/i m’agrada refegir/tant per dinar com sopar (...)" Pere-Gil (Vicens Terrassa Umbert), “Mallorca a la cuina”, 1996.

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: re·fe·gir (3)
  • Anagrama: fregiré

Vegeu també[modifica]