recriminar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /rə.kɾi.miˈna/
Occidental:  nord-occidental /re.kɾi.miˈna/, valencià /re.kɾi.miˈnaɾ/

Verb[modifica]

recriminar trans., pron. ‎(pronominal recriminar-se)

  1. Acusar reiteradament, fer venir a la memòria d'algú la seva culpabilitat o els seus errors.
    «Diuen que el senyor de Castellcir, enutjat amb el rector perquè aquest li recriminava contínuament la seva conducta, un dia li va disparar una fletxa amb la ballesta des del castell i el va matar mentre estava celebrant missa.» ([1])

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: re·cri·mi·nar (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Glòria Campoy Collado, Llegendes dels castells del Vallès Oriental, ed.Marge Books, 2006, pàgina 83