rebolcar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /rə.βuɫˈka/
Occidental:  nord-occidental /re.βoɫˈka/, valencià /re.βoɫˈkaɾ/

Verb[modifica]

rebolcar trans., pron. ‎(pronominal rebolcar-se)

  1. Voltar el cos estirat sobre una superfície.
    «Aquesta bruixa, cada vespre, a l'hora de la fosca, se'n baixava a vora el riu, es despullava, es rebolcava pel sorrer i es tornava guilla.» ([1])
    «Es rebolcava pel llit d'un cantó a l'altre per la por que li feien aquelles figures paoroses: si jeia del cantó esquerre no podia suportar el seu aspecte, i si es girava de cara a la paret, allí també hi eren.» ([2])

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: re·bol·car (3)
  • Anagrama: alborcer

Vegeu també[modifica]

  1. Apeles Mestres, Llegendes del Montseny, L'Abadia de Montserrat, 2004, pàgina 45
  2. Gregori el Gran, Diàlegs volum II, Fundació Bernat Metge, 1991, pàgina 141