rés

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: res

Català[modifica]

  • Pronúncia: /res/
  • Homòfons: occ. res
  • Etimologia: Derivat de resar.
  • Anagrames: ser

Nom[modifica]

rés m. (plural resos)

  1. Oració, acte de resar o pregar a déu

Notes d'ús[modifica]

Amb accent diacrític per diferenciar de res que generalment es pronuncia amb accent obert.

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

rés

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb resar:
    Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] reso, rese, rés o resi.