pusil·lànime

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pu.ziɫˈɫa.ni.mə/ⓘ, /pu.ziˈɫa.ni.mə/
	balear /pu.ziɫˈɫa.ni.mə/
Occidental:	/pu.ziɫˈɫa.ni.me/, /pu.ziˈɫa.ni.me/

• Etimologia: Del llatí pusillanimis, compost de pusillus ‎(«petit») i animus ‎(«ànima, esperit»), segle XV.

Adjectiu

pusil·lànime inv. ‎(plural pusil·lànimes)

1. Que té una personalitat feble o tímida.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: pusilánime ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: pu·sil·là·ni·me (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB