prerrogativa
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /pɾə.ru.ɣəˈti.βə/ balear /pɾə.ro.ɣəˈti.və/, /pɾə.ru.ɣəˈti.və/ Occidental: nord-occidental /pɾe.ro.ɣaˈti.βa/ valencià /pɾe.ro.ɣaˈti.va/, /pɾe.ro.ɣaˈti.βa/
- Rimes: -iva
- Etimologia: Del llatí praerogativa.
Nom[modifica]
prerrogativa f. (plural prerrogatives)
- En l'antiga Roma, tribu que per sorteig votava en primer lloc en unes eleccions.
- Dret que es té pel fet de pertànyer a la noblesa, generalment relacionat amb el cobrament d'impostos.
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Dret que es té pel fet de pertànyer a la noblesa, generalment relacionat amb el cobrament d'impostos
- Alemany: Prärogative (de) f.
- Anglès: prerogative (en)
- Castellà: prerogativa (es) f.
- Francès: prérogative (fr) f.
- Italià: prerogativa (it) f.
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: prer·ro·ga·ti·va (5)