portar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /purˈta/
balear /poɾˈta/, /purˈta/
alguerès /pulˈta/
Occidental:  nord-occidental /porˈta/, valencià /poɾˈtaɾ/

Verb[modifica]

portar trans., pron. ‎(pronominal portar-se)

  1. Vestir una roba concreta.
  2. Tenir posades ulleres, rellotges o altres complements.
  3. Tenir el cos, la roba o els complements en un estat concret.
    Portar els pantalons estripats, portar la cara bruta.
  4. Tenir un objecte una característica concreta.
    El cotxe porta canvi de marxes automàtic.
  5. Incloure a un producte un element afegit.
    El telèfon porta una bateria extra.
  6. Conduir un vehicle.
  7. Dirigir una empresa o organització.
    Portar un equip de futbol, portar una botiga.
  8. Transportar quelcom amb si mateix.
  9. Ser l'origen d'una acció.
    Això portarà la guerra", "La pluja portarà una bona collita.
  10. Tenir inscrita una o més persones tutelades en un curs o similar.
    Portar els nens als Maristes", "portar la filla a ballet.
  11. Afectar-se d'un estat físic, supersticiós, mental o social proper, o, si ja es tenia, mantenir-lo.
    Portar por en el cos, portar mala sort, portar els problemes de la feina a casa, porta fred al cos, portar prestigi a la família, portar la vergonya a casa.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: porto, porta, portem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: por·tar (2)
  • Anagrama: porrat

Vegeu també[modifica]