pipa

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpi.pə/, occidental /ˈpi.pa/
  • Rimes: -ipa
  • Etimologia: Del llatí vulgar *pipa, derivat de pipare ‎(«piular»).

Nom[modifica]

pipa f. ‎(plural pipes)

  1. Instrument per a fumar compost per una cassoleta on es crema el tabac connectada per un costat de la seva base a un tub el final del qual és per on el fumador xucla el fum.
  2. (argot) pistola per analogia amb la seva forma.
  3. (col·loquial) xumet

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

pipa m. ‎(plural pipes)

  1. Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que fa uns 90 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de pera i de fons bombat, amb la taula harmònica plana amb dues obertures acústiques, i amb un mànec curt amb claviller integrat a la caixa, amb trasts i de quatre a sis cordes separades de la caixa per un pont, que es toca recolzant-lo en posició vertical sobre la falda.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pi·pa (2)
  • Anagrames: papi, papí

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

pipa ‎(plural pipas)

  1. pipa

Vegeu també[modifica]

  • pipa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].


Castellà
[modifica]

Peninsular: /ˈpi.pa/
Americà: alt /ˈpi.p(a)/, baix /ˈpi.pa/
  • Rimes: -ipa
  • Etimologia: [1] Del llatí vulgar *pipa ‎(«flauta petita»), de pīpō ‎(«piular»).
  • Etimologia: [2] Reducció de pepita.

Nom[modifica]

pipa f. ‎(plural pipas)

  1. pipa
  2. (argot) pistola

Nom[modifica]

pipa f. ‎(plural pipas)

  1. llavor, grana
  2. (sovint en plural) Llavors torrades de gira-sol.

Sinònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pi·pa (2)


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /piˈpa/

Nom[modifica]

pipa m. ‎(plural pipas)

  1. (música) pipa

Vegeu també[modifica]

  • pipa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].