picant

Català

• Pronúncia: /piˈkan/, valencià /piˈkant/
• Etimologia: Derivat del verb picar

Adjectiu

Accepcions

pi·cant inv. (pl.: picants)

1. acrimònia d'algunes coses que exciten el sentit del gust
2. que té certa acrimònia ofensiva, o per la forma de dir o pel significat de les paraules.

Traduccions

    picant [1] (... que exciten el sentit del gust)

Anglès: hot (en), spicy (en) Castellà: picante (es) inv. Francès: piquant (fr), piquante (fr)

Italià: piccante (it) Llatí: acromonia (la)

    picant [2] (amb acrimònia ofensiva)

Anglès: cutting (en) Castellà: picante (es) inv. Francès: mordicant (fr)

Italià: mordace (it) Llatí: mordax (la)

Forma verbal

pi·cant (infinitiu: picar)

1. Gerundi del verb picar:

   [Estar/anar...] picant.

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre picant
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre picant