perviure

De Viccionari
Potser volíeu: perviuré


Català
[modifica]

Oriental:  central /pərˈbiw.ɾə/, balear /pəɾˈviw.ɾə/
Occidental:  nord-occidental /perˈβiw.ɾe/
valencià /peɾˈviw.ɾe/, /peɾˈβiw.ɾe/

Verb[modifica]

perviure intr.

  1. Continuar d'existir malgrat els canvis deguts al pas del temps.
    «La documentació històrica mostra que força mots o variants que ara són poc o no gens usuals al PV eren ací corrents en èpoques no sempre reculades; fins i tot, en més d'un cas, hi han perviscut en l'ús popular.» (Paz Battaner, Janet Ann DeCesaris, Actes del I Symposium Internacional de Lexicografia: Barcelona, 16-18 de maig de 2002, pàg. 563, Documenta Universitaria)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: pervisc, perviu, pervivim

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: per·viu·re (3)

Vegeu també[modifica]