perorar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /pə.ɾuˈɾa/
balear /pə.ɾoˈɾa/, /pə.ɾuˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /pe.ɾoˈɾa/
valencià /pe.ɾoˈɾaɾ/, /pe.ɾoˈɾa/

Verb[modifica]

perorar intr.

  1. Fer un discurs llarg i inoportú.
  2. Parlar vanament com si es pronunciés un discurs inoportú.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: peroro, perora, perorem
Vocal rizotònica: /o/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pe·ro·rar (3)
  • Anagrama: porrera

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /pe.ɾoˈɾaɾ/
Americà: alt /p(e).ɾoˈɾaɾ/, baix /pe.ɾoˈɾaɾ/

Verb[modifica]

perorar intr. ‎(present peroro, passat peroré, futur peroraré)

  1. perorar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pe·ro·rar (3)