penedir-se

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /pə.nəˈðir.sə/
balear /pə.nəˈðiɾ.sə/, /pə.nə.ðirˈsə/
Occidental:  /pe.neˈðiɾ.se/

Verb[modifica]

penedir-se pron.

  1. Saber-li greu a algú d’haver fet alguna cosa.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: em penedeixo, es penedeix, ens penedim

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2