peülla
Potser volíeu: peüllà
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /pəˈu.ʎə/, occidental /peˈu.ʎa/
- Rimes: -uʎa
- Etimologia: Del llatí pedis ungŭla («ungla del peu»), segle XIX.
Nom[modifica]
peülla f. (plural peülles)
- Formació còrnia dels mamífers ungulats que protegeix els dits sobre els quals s'aguanta l'animal del desgast consegüent a la marxa.
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
- Albanès: thundër (sq) f.
- Alemany: Huf (de) m.
- Anglès: hoof (en)
- Àrab: حافِر (ar) m.
- Armeni: սմբակ (hy) (smbak)
- Basc: apo (eu)
- Belarús: капы́т (be) m. (kapit)
- Búlgar: копи́то (bg) n. (kopito)
- Castellà: pezuña (es) f.
- Danès: hov (da) c.
- Eslovac: kopyto (sk) n.
- Eslovè: kopito (sl) n.
- Esperanto: hufo (eo)
- Estonià: kabi (et)
- Feroès: hógvur (fo) m.
- Finès: kavio (fi)
- Francès: sabot (fr)
- Gallec: pesuño (gl) m., pezuño (gl) m.
- Gal·lès: carn (cy) m.
- Georgià: ჩლიქი (ka) (txliki)
- Grec: οπλή (el) f. (oplí)
- Grec antic: ὁπλή (grc) f. (hoplḗ)
- Hebreu: פַּרְסָה (he) f.
- Hindi: खुर (hi) m.
- Ídix: קאָפּעטע (yi)
- Indonesi: kuku (id)
- Irlandès: crúb (ga) f.
- Islandès: hófur (is) m.
- Italià: zoccolo (it) m.
- Japonès: 蹄 (ja)
- Kazakh: тұяқ (kk) (tuyaq/tuiakh)
- Kirguís: туяк (ky) (tuiak)
- Kurd: sim (ku) m.
- Letó: nags (lv) m.
- Lituà: kanopa (lt) f.
- Llatí: ungula (la) f.
- Macedoni: копито (mk) n.
- Maori: paua (mi)
- Mongol: туурай (mn)
- Neerlandès: hoef (nl) m.
- Noruec: hov (no) m.
- Persa: سم (fa)
- Polonès: kopyto (pl) n.
- Portuguès: casco (pt) m., pezunho (pt) m.
- Quítxua: sillu (qu)
- Romanès: copită (ro) f.
- Rus: копы́то (ru) n. (kopito)
- Sànscrit: शफ (sa) m.
- Serbocroat: копито (sh), kopito (sh) n.
- Suec: hov (sv) c.
- Tadjik: сум (tg)
- Tai: กีบ (th)
- Tàtar: тояк (tt)
- Tibetà: རྨིག་པ (bo)
- Turc: tırnak (tr)
- Txec: kopyto (cs) n.
- Ucraïnès: копи́то (uk) n. (kopito)
- Urdú: کھر (ur) m.
- Uzbek: tuyoq (uz)
- Vietnamita: guốc (vi)
- Volapük: saf (vo)
- Xinès: 蹄 (zh) (tí)
Verb[modifica]
peülla
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de peüllar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb peüllar