peó

Català

• Pronúncia: /peˈo/ (en català oriental no se sol neutralitzar la vocal eivitant homòfons)
• Parònims: paó, paor
• Etimologia: Del llatí pedo, «que va a peu».

Nom

Accepcions

pe·ó m. (pl.: peons)

1. Persona que camina, que va a peu, especialment en contraposició al que va en algun vehicle o abans en cavall.
2. Cadascuna de les peces més menudes dels escacs (vuit per a cada jugador) i que sovint són considerades les de menys valor estratègic i que representen soldats d'infanteria.
3. Persona que ocupa un lloc de treball que no requereix especialització.
4. Antigament, soldat d'infanteria que lluitava a peu.

Traduccions

    peó [1] (que va a peu)

Castellà: peatón (es)

Italià: pedone (it)

    peó [2] (escacs)

Anglès: pawn (en) Castellà: peón (es) Francès: pion (fr)

Italià: pedone (it) Occità: peon (oc)

    peó [3] (lloc de treball)

Castellà: peón (es)

Francès: manœuvre (fr)

    peó [4] (soldat)

Anglès: footsoldier (en), infantryman (en)

Castellà: peón (es)

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre peó
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre peó