parc

Català

Parc de Can Barriga (Badalona)

Parc d'atraccions Prater (Viena)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpark/
• Rimes: -aɾk
• Etimologia:

nom: Del francès parc ‎(«espai a l'aire lliure delimitat»), segle XV.

adjectiu: Del llatí parcus, segle XIX.

Nom

parc m. ‎(plural parcs)

1. Dins d'una població, espai públic destinat a l'esbarjo que sovint té vegetació, especialment gespa i alguns arbres.
2. Fora de les poblacions, terreny ampli destinat a la cria ornamental de vegetació o a l'esbarjo o bé a la cacera.
3. Terreny destinat a la cria salvatge o semisalvatge d'animals i plantes, per tal de prevenir-ne l'extinció o bé per exposar-los a les mirades de visitants muntats en vehicles motoritzats i tancats.
4. Àrea tancada i sovint de pagament, amb instal·lacions adequades per a realitzar alguns tipus concrets d'esbarjo. Exemple: parc aquàtic.
5. Parc d'atraccions. Aquell que ofereix un esbarjo amb les parades típiques de les fires i d'altres atraccions mecanitzades.
6. Parc mòbil. Conjunt de vehicles que compleixen una o més característiques concretes. Per exemple el parc mòbil d'una ciutat (vehicles que circulen en aquella ciutat).
7. Parc de bombers, d'ambulàncies, de cotxes de policia. Conjunt de vehicles públics destinats a la funció que el nom indica, sovint en aquesta definició també s'inclouen instal·lacions dels vehicles i persones que els tripulen o en fan el manteniment.

Derivats

• aparcar

Traduccions

Espai públic destinat a l'esbarjo

• Albanès: park ^(sq) m.
• Alemany: Park ^(de) m.
• Anglès: park ^(en)
• Àrab: حَدِيقَة‎ ^(ar) f.
• Búlgar: парк ^(bg) m. ‎(park)
• Castellà: parque ^(es)
• Danès: park ^(da) c.
• Eslovac: park ^(sk) m.
• Eslovè: park ^(sl) m.
• Esperanto: parko ^(eo)
• Estonià: park ^(et)
• Feroès: viðarlund ^(fo) f.
• Finès: puisto ^(fi)
• Francès: parc ^(fr)
• Gallec: parque ^(gl) m.
• Gal·lès: parc ^(cy) m.
• Georgià: პარკი ^(ka) ‎(parki)
• Grec: πάρκο ^(el) n. ‎(parko)
• Hebreu: פַּרְק‎ ^(he) m.
• Hindi: बाग़ ^(hi) m.
• Hongarès: park ^(hu)
• Irlandès: páirc ^(ga) f.
• Italià: parco ^(it)
• Japonès: 公園 ^(ja)
• Kazakh: саябақ ^(kk) ‎(sayabaq/saiabakh)
• Kirguís: парк ^(ky) ‎(park)
• Kurd: park ^(ku)
• Letó: parks ^(lv) m.
• Lituà: parkas ^(lt) m.
• Macedoni: парк ^(mk) m.
• Neerlandès: park ^(nl) n.
• Polonès: park ^(pl) m.
• Portuguès: parque ^(pt) m.
• Retoromànic: parc ^(rm) m.
• Romanès: parc ^(ro) n.
• Rus: парк ^(ru) m. ‎(park)
• Suahili: mbuga ^(sw)
• Suec: park ^(sv) c.
• Tadjik: парк ^(tg)
• Turc: park ^(tr)
• Txec: park ^(cs) m.
• Urdú: باغ ^(ur) m.
• Volapük: legad ^(vo)
• Xinès: 公園 ^(zh) ‎(公园, gōngyuán)

Adjectiu

parc m. ‎(femení parca, plural masculí parcs, plural femení parques)

1. Moderat en les quantitats.

Derivats

• parquedat

Traduccions

Moderat en les quantitats

• Alemany: karg ^(de)
• Anglès: sparing ^(en), parsimonious ^(en)
• Castellà: parco ^(es)
• Francès: modéré ^(fr)
• Italià: parco ^(it)

Miscel·lània

• Anagrama: carp

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Francès

• Pronúncia: /paʁk/
• Etimologia: Del llatí parricus ‎(«cleda»).

Nom

parc m. ‎(plural parcs)

1. parc