pagar

De Viccionari
Potser volíeu: PAGAR


Català
[modifica]

Oriental:  /pəˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /paˈɣa/
valencià /paˈɣaɾ/, /paˈɣa/

Verb[modifica]

pagar trans., pron. ‎(pronominal pagar-se)

  1. Donar el preu estipulat per un producte o servei.
  2. Tornar un deute.
    Ara ja t'he pagat tot el que et devia.
  3. Patir un càstig o una venjança.
    Pagaràs el que m'has fet!

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: pago, paga, paguem

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • Pagar amb la mateixa moneda - Venjar-se o castigar de forma similar a com s'ha sofert el greuge inicial.
  • Qui paga mana - Indica que el pagador estableix les condicions del tracte.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: pagar


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

pagar

  1. pagar

Conjugació[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \paˈɣaɾ\
Americà: alt /p(a)ˈɡaɾ/, baix \paˈɣaɾ\

Verb[modifica]

pagar trans., pron. ‎(pronominal pagarse, present pago, passat pagué, futur pagaré)

  1. pagar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pa·gar (2)