país

Català

• Pronúncia: oriental /pəˈis/; occidental /paˈis/
• Etimologia: Del llatí pagus a través del francès pays.

Nom

Accepcions

país m.

singular	país
plural	països

1. unitat fisiogràfica o paisatgística.
2. territori propi d'una ètnia determinada.
3. territori i població d'un estat independent.
4. pintura que representa viles, llocs, cases de camp, etc.
5. tela o paper pintat que es posa en els ventalls.

Derivats

• avantpaís
• rerepaís

Sinònims

• contrada, terra, regió.
• nació, pàtria, terra.
• estat, nació, república.

Traduccions

    país [1]

Alemany: Land (de) Anglès: country (en), area (en), land (en) Castellà: región (es), país (es), comarca (es) Francès: région (fr), pays (fr), contrée (fr)

Italià: paese (it) Llatí: regio (la), terra (la) Tahitià: fenua (ty)

    país [2]

Anglès: country (en), land (en) Castellà: país (es)

    país [3]

Anglès: country (en), Castellà: estado (es) Francès: état (fr)

    país [4]

Anglès: scenery (en) Castellà: paisaje (es), terrazo (es) Francès: paysage (fr)

Italià: paesetto (it) Llatí: topia (la)

    país [5]

Castellà: lámina (es) Francès: peinture (fr) d'éventail

Italià: pintura (it) cue si mette nei ventagli Llatí: in flabellis pintura (la)

Castellà

• Pronúncia: /paˈis/

Nom

Accepcions

país m.

singular	país
plural	países

1. país (territori).

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre país
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre país
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre país