oposició

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

Nom[modifica]

o·po·si·ci·ó f. (plural oposicions)

  1. Acció o efecte d'oposar o oposar-se.[1][2][3][4]
  2. Conjunt d'organitzacions, grups, fraccions i persones que critiquen els actes de la força política dominant.[2][3][4]
  3. En astronomia, posició de dos astres amb longitud celeste que difereix en 180º.[1][2][3][4]
  4. Concurs per a l'obtenció de certes ocupacions, especialment de la funció pública o en un concurs literari.[1][2][3][4][5]
  5. Llegir d'oposició: dir la composició en un acte literari de concurs en pretensió d'alguna càtedra o prebenda.

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre oposició
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre oposició
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Per a més informació cerqueu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
  8. 8,0 8,1 Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre oposició