onomatopeia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.nu.mə.tuˈpɛ.jə/
	balear /o.no.mə.toˈpɛ.jə/, /u.nu.mə.tuˈpɛ.jə/
Occidental:	/o.no.ma.toˈpe.ja/

• Rimes: -ɛja
• Etimologia: Del grec antic ὀνομᾰτοποιῐ́ᾱ ‎(onomatopoiíā), segle XIX.

Nom

onomatopeia f. ‎(plural onomatopeies)

1. So procedent del llenguatge expressiu natural al qual se li atorga un significat i és emprat en el llenguatge articulat amb classificació gramatical de paraula.

   un bub-bub = un lladruc

Derivats

• onomatopeic

Traduccions

Traduccions

• Anglès: onomatopoeia ^(en)
• Castellà: onomatopeya ^(es)
• Francès: onomatopée ^(fr)
• Gallec: onomatopea ^(gl) f.
• Italià: onomatopeia ^(it)
• Portuguès: onomatopeia ^(pt) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·no·ma·to·pe·ia (6)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB