obscenitat

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /up.sə.niˈtat/
balear /op.sə.niˈtat/, /up.sə.niˈtat/
Occidental:  /op.se.niˈtat/

Nom[modifica]

obscenitat f. ‎(plural obscenitats)

  1. Qualitat d’obscè.
    «Ella i la seva germana Tina sortien al final de l'espectacle quan els nostres ulls estaven saturadíssims de beneiteria, i elles dues posaven unes ales tendres i picantíssimes a la trista obscenitat de l'ambient.» (Josep M. de Sagarra, Memòries, 1954)
  2. Expressió o paraula obscena.
    «¡Oh si ho fas axí, com evitarás aquellas malediccions, exêcracions, obscenitats y altras paraulas indignas de una llengua cristiana!» (Antoni Maria Claret i Clarà, Avisos saludables á las donsellas, ó sia carta esperitual que escrigué á una germana seva, 1845)
  3. Cosa obscena.
    «I, per acabar aquests quadros de miseria, diré que fins una pobra cega oferia les més repugnants obscenitats per trenta o quaranta centims.» (Juli Vallmitjana, Criminalitat típica local, pàg. 44, "L'Avenç", Barcelona, 1910)

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: obs·ce·ni·tat (4)

Vegeu també[modifica]