nom

Català

• Pronúncia: /ˈnɔm/
• Parònims: gnom
• Anagrames: món, mon.

Nom

Accepcions

nom m (pl.: noms)

1. Substantiu, categoria gramatical que designa éssers, accions, estats o conceptes.
2. Apel·latiu personal.

Derivats

    Termes derivats

agnom anomenar anòmia cognom denominar malnom nomenar nomenclàtor nomenclatura nòmer nòmina nominal nominar onomància onomasiologia onomatopeia paranomia prenom prestanoms pronom renom sobrenom uninominal

Compostos i expressions

• nom comú: Nom que es refereix a qualsevol dels elements que compleixen la mateixa definició.
• nom propi: Nom que, en contraposició a nom comú, es refereix a un element concret. La inicial cal escriure-la en majúscula.
• dir el nom del porc: insultar.

Sinònims

• anomenada, fama, honra, reputació.
• apel·lació, denominació.
• nomenclatura.
• substantiu.

Traduccions

    Traduccions: nom

Anglès: noun (en) [1] Anglès: name (en) [2] Castellà: nombre (es) [2] sustantivo (es) [1]

Francès: nom (fr) [1,2] Romanès: nume (ro) [1]

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre nom
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre nom
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre nom

Francès

Nom

Accepcions

nom m (pl.: noms)

1. nom (substantiu, apel·latiu).

Compostos i expressions

• nom commun
• nom propre

Occità

Nom

Accepcions

nom m (pl.: noms)

1. nom (substantiu, apel·latiu).

Compostos i expressions

• nom comun
• nom pròpri