muda

De Viccionari
Potser volíeu: mudà, mudá


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈmu.ðə/, occidental /ˈmu.ða/
  • Rimes: -uda
  • Etimologia: De mudar, segle XV [nom].

Adjectiu[modifica]

muda f. ‎(plural mudes)

  1. forma femenina de mut

Nom[modifica]

muda f. ‎(plural mudes)

  1. Acció de mudar o mudar-se.
  2. Roba que es posa conjuntament, especialment la interior.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

muda

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mudar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mudar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mu·da (2)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \ˈmu.ða\
Americà: alt /ˈmu.da/, baix \ˈmu.ða\
  • Rimes: -uda
  • Etimologia:
Forma femenina de mudo [adjectiu].
De mudar [nom, verb].

Adjectiu[modifica]

muda f. ‎(plural mudas)

  1. forma femenina de mudo

Nom[modifica]

muda f. ‎(plural mudas)

  1. muda

Verb[modifica]

muda

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb mudar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb mudar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mu·da (2)
  • Anagrama: duma

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre muda