monocord
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /mu.nuˈkɔrt/ balear /mo.noˈkɔɾt/, /mu.nuˈkɔrt/ Occidental: /mo.noˈkɔɾt/
- Rimes: -ɔɾt
- Etimologia: Del llatí tardà monochordon, del grec antic μονόχορδον (monókhordon, «instrument d'una corda»).
Nom[modifica]
monocord m. (plural monocords)
- Instrument cordòfon antic, d'una sola corda, usat per a demostrar les relacions acústiques entre els intervals sonors.
Traduccions[modifica]
Traduccions
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: mo·no·cord (3)
Vegeu també[modifica]
- monocord. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.