moliner

Potser volíeu: Moliner

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mu.ɫiˈne/
	balear /mo.ɫiˈne/, /mu.ɫiˈne/
Occidental:	nord-occidental /mo.ɫiˈne/, valencià /mo.ɫiˈneɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De molí i el sufix -er, segle XIV.

Nom

moliner m. ‎(plural moliners, femení molinera)

1. Persona que té com a ofici molinar el gra.

Derivats

• molinar
• molinet
• molineria

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Müller ^(de)
• Anglès: miller ^(en)
• Castellà: molinero ^(es) m.
• Danès: møller ^(da) c.
• Francès: meunier ^(fr) m.
• Suec: mjölnare ^(sv) c.

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·li·ner (3)
• Heterograma de 7 lletres (eilmnor)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC