mina

Vegeu també: minà

Català

• Pronúncia: or. /ˈmi.nə/, occ. /ˈmi.na/
• Rimes: les acabades en -ina

Nom

Accepcions

mi·na f. (pl.: mines)

1. Qualsevol tipus de camí o excavació subterrània, en especial les realitzades per treure mineral, les realitzades per posar explosius secretament en una fortificació enemiga i les realitzades per l'aigua en la roca.
2. Per extensió qualsevol explotació de minerals encara que sigui a cel obert.
3. Per extensió a les mines d'extracció de mineral i en relació a la quantitat de material que se'n extreu, qualsevol font d'informació abundant.
4. Qualsevol arma explosiva sense moviment pensades per explosionar al pas de l'enemic.
5. En les eines d'escriptura manual, per exemple, bolígrafs o llàpis, nucli que té el pigment, per exemple, tinta, grafit, etc. En els casos en els quals la punta forma una part no desmontable, aquesta també se la considera part de la mina encara que tingui una forma clarament diferenciada de la resta que conté el pigment, per exemple, la punta d'un bolígraf forma part de la mina.
6. En certs jocs, zona que no pot ser ocupada per un jugador o en cas contrari és penalitzat o perd la partida.

Compostos i expressions

• Compostos:

1. Mina aquàtica, marina o marítima: mina (arma) pensada per actuar en un medi aquàtic.
2. Mina antipersonal o antipersones: mina (arma) destinada per la seva capacitat explosiva limitada, a matar o malferir directament a persones i no pas a vehicles.

• Expressions:

1. Ésser una mina d'or o per simplificació ésser una mina: Ésser una cosa de gran valor.

Forma verbal

mi·na (infinitiu: minar)

1. Tercera persona del singular del present d'indicatiu del verb minar:

   [Ell/ella/vostè] mina.

2. Segona persona del singular de l'imperatiu del verb minar:

   Mina [tu].

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre mina
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre mina