mercer

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /mərˈse/
Occidental:  nord-occidental /merˈse/, valencià /meɾˈseɾ/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Homòfon: marcer
  • Etimologia: De català antic merç ‎(«mercaderia») i el sufix -er, segle XIII.

Nom[modifica]

mercer m. ‎(plural mercers, femení mercera)

  1. Botiguer de merceria que ven productes de costura.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mer·cer (2)

Vegeu també[modifica]