menar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /məˈna/
Occidental:  nord-occidental /meˈna/, valencià /meˈnaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: manà, manar, menà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *mināre ‎(«empaitar, conduir animals»), segle XII, de minārī ‎(«amenaçar»).

Verb[modifica]

menar trans., pron. ‎(pronominal menar-se)

  1. Indicar el camí que es vol que segueixi un grup de persones o animals, incitant-los a seguir-lo.
  2. Comunicar un camí amb un altre de més principal.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: meno, mena, menem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: menar


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /meˈnaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del català menar ‎(«fer rodar la filadora»).

Verb[modifica]

menar trans. ‎(present meno, passat mené, futur menaré)

  1. fer rodar la corda
  2. menar (el bestiar)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: me·nar (2)


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /meˈna/ àudio Bearn (França) 
  • Etimologia: Del llatí vulgar *minare.

Verb[modifica]

menar

  1. conduir
  2. menar

Sinònims[modifica]